La magnífica taula de Torralba d’en Salort constitueix l’element més característic i espectacular del poblat i ha esdevingut una de les imatges més significatives de la Menorca prehistòrica. Les seves dimensions són monumentals: la pedra vertical fa 4,30 metres d’altura i la pedra capitell 3,80 de llarg i 0,73 de gruix. El conjunt assoleix per tant els cinc metres d’altura. La pedra vertical presenta una nervadura central en la cara posterior, i la base està inserida dins la roca mare i compta amb el reforç de tascons de pedra encastats. Ambdues pedres estan tallades amb una gran perfecció i ofereixen una imatge ingràvida i molt elegant.
La taula ocupa el bell mig d’un recinte en forma de ferradura amb un portal central a la façana. La planta del que fou un magnífic santuari prehistòric està excavada a la roca mare i ofereix un diàmetre d’uns 16 metres de mitjana. L’interior del mur que circumda la taula presenta diverses capelles laterals, separades entre sí per pedres verticals que feien la funció de columnes. Al fons d’aquestes capelles observam petits nínxols o altars. Al subsòl, els arqueòlegs han trobat objectes de culte que indiquen el significat sagrat i litúrgic de l’espai, com dues figures de terracota de la deessa Tanit i un bou de bronze (ja esmentats). El conjunt no s’ha pogut datar amb precisió però es calcula que fou emprat entre els segles IV aC i II dC.
És de planta circular i està situat al punt més elevat del jaciment. Es troba envoltat de pedres que formen un gran munt d’aparença ruïnosa, amb un perfil aproximadament troncocònic. Al cim (i punt central del talaiot) s’endevina una pedra cilíndrica en posició vertical, la qual hauria estat una columna central del conjunt.
Es troba a tocar del recinte de la taula i també presenta planta circular. La datació d’uns cereals mitjançant carboni 14 ha permès situar la seva construcció a partir del segle XIII aC. Hauria estat edificat damunt un habitatge de l’edat del Bronze. Actualment se’n conserva tan sols un tram del mur exterior, ja que probablement fou mutilat quan es va edificar el recinte de la taula, el qual és més tardà. Fou excavat per William Waldren i Manuel Fernández Miranda als anys setanta.
La sala hipòstila de Torralba d’en Salort es troba semi-soterrada. La seva coberta està formada per lloses que reposen damunt columnes i pilars de pedra en posició vertical. És una de les sales de columnes prehistòrica més interessant de Menorca ja que és l’única que conserva gairebé completa la cobertura de pedres petites i terra. Fou emprada com a magatzem entre els segles I i II dC.
Són petites cavitats destinades a emmagatzemar cereals o aigua de la pluja.
Es tracta de cambres subterrànies d’enterrament que formaven part de la necròpolis del jaciment. Una d’elles és en realitat una cova natural adaptada que assoleix gairebé els deu metres de llargada. L’altra, excavada a la roca mare, és una cavitat artificial de 7,50m de profunditat. La que rep el nom de cova dels Cinc Portals és en realitat un conjunt de dos hipogeus i queda fora de la propietat.
Costen d’identificar, mig soterrades per sediments, pedres soltes i cobertes en part per la vegetació.
Avui només es conserven restes d’aquesta murada de grans pedres que antigament envoltava el poblat.
Podria tractar-se d’un habitatge medieval o de l’edat moderna, però també d’una capella cristiana (hom hi distingeix una creu).