Torralba d’en Salort, al terme municipal d’Alaior, és un dels poblats prehistòrics més bells i més ben conservats de Menorca. També és un dels més grans i complets. Està integrat per dos talaiots, una taula espectacular, una sala hipòstila única, diverses cases prehistòriques, una murada ciclòpia, sitges i hipogeus excavats al subsòl, com també per una edificació medieval o d’època moderna. Tot aquest conjunt fou adquirit l’any 1990 per la Fundació Illes Balears que, des d’aleshores, n’ha tengut cura i hi ha fomentat la visita. Es tracta d’un conjunt arqueològic de gran valor, catalogat com a BIC (bé d’interès cultural) i integrat dins la candidatura Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Malgrat que hi ha dubtes pel que fa a la datació d’alguns elements del jaciment, sabem que l’etapa culminant del poblat fou en temps de l’expansió púnica. Però el lloc fou habitat molt abans. La datació més antiga, efectuada amb carboni 14 sobre el talaiot annex a la taula (oest), correspon al segle XIII aC. Tanmateix, el recinte de taula fou emprat com a santuari a partir del segle IV aC. En definitiva, l’ús del jaciment de Torralba d’en Salort comprèn des del Bronze inicial fins als temps medievals, passant per l’edat del Ferro i la romanització.
El jaciment de Torralba d’en Salort és un dels més apreciats i estudiats pels arqueòlegs a Menorca. L’equip de William Waldren i Manuel Fernández-Miranda hi va fer excavacions importants a la dècada dels setanta del segle XX, especialment al recinte de taula i al talaiot annex (oest) . Entre les troballes efectuades destaquen l’estatueta d’un bou de bronze (que actualment és exhibida al Museu de Menorca) i dues figures de terracota que representen la deessa Tanit. Altres peces interessants descobertes a Torralba d’en Salort són tres potes d’un cavall de bronze, localitzades sobre un petit altar de pedra, així com també restes de ceràmiques prehistòriques, púniques i romanes. El talaiot principal (est) just ha començat a excavar-se.